Pràctica 2: Interacció i objecte

Descripció i entorn

Es tracta d’un dispensador de torns clàssic dels que estem tan habituats a veure en molts comerços. Aquest en concret, s’ubica dins de la carnisseria d’un supermercat Sorli. 

El dispensador és de plàstic dur de color vermell i sobresurt de la paret de la columna que divideix el taulell de la carnisseria en dues parts. S’ubica, per tant, al punt mig del taulell. 

La carnisseria està ubicada al fons del supermercat. Davant del dispensador hi ha força entrebancs (un pernil, ampolles de vi…) i es troba força elevat, per tant, no és accessible a tothom. 

La il·luminació del supermercat és bona i l’objecte queda ben il·luminat i a més, com que és de color vermell, ressalta prou com per poder-lo veure ràpidament.

Dimensions

Les mides d’aquest objecte és d’una llargada de 25,5 cm i una alçada de 19 cm. L’amplada és de 6cm.

L’objecte se situa a una alçada de 127 cm des del terra i en relació amb una persona d’una alçada de 170 cm, queda molt accessible. Com es pot veure, per l’alçada i pels entrebancs que hi trobem davant, no és accessible a tothom.

Hi ha un detall secundari que no és de l’objecte en si, però la pantalla on veure el número està a la paret de darrere de la carnisseria i tampoc es veu fàcilment si l’usuari no té més alçada que el taulell.

Relació amb la interacció

Les persones interactuen amb aquest objecte fent servir els dits de la mà (polze i índex) per estirar el paperet. El paper és petit, de 5 cm d’amplada i cal empènyer amb poqueta força per tal d’aconseguir estripar-lo i quedar-nos amb el paperet que indica el nostre torn a la mà. Per tant, la interacció amb l’objecte en si, és a través del rotllo de paperets que conté a l’interior. Sense aquests paperets, l’objecte no tindria sentit. Aquest objecte guarda una proporcionalitat adient amb la mida de la mà i la tensió que cal fer en estirar és assumible a la força que podem fer amb els dos dits quan fem l’acció de pinçar.

 

PAC2: Cos, objecte i espai

En el cas d’aquesta fruiteria-verduleria vaig trobar molt interessant la barra transversal que hi ha a tot el llarg de la parada, i vaig pensar que, ja que hi és, se li podia donar ús i aprofitar-la. Per altra banda, penso que passa força sovint que quan plantegem els àpats que farem i la compra del menjar, solem necessitar plantes aromàtiques tipus alfàbrega, romaní… I quin millor lloc per trobar-ho que a la fruiteria-verduleria?

Així doncs, l’objecte que plantejo tal com podem veure al croquis ràpid que adjunto, és unes safates penjants que pugui oferir les aromàtiques que el client necessita. En fer-ho així, no treu lloc a les fruites i verdures, ja que és un espai desaprofitat i el client pot veure quina li fa més el pes, com passa amb la resta del producte que té a la vista.

Aquestes safates haurien de tenir un sistema per poder-ho penjar a la barra però que quedi prou fix, perquè no penduli cada vegada que algú el toca.
El croquis que he desenvolupat és molt ràpid i imprecís, però ajudar a explicar la idea i a imaginar-me com podria funcionar aquest objecte.

Vídeo presentació (Pràctica 1)

Pràctica 1: Procés, mètodes i espai personal

Per a la pràctica he escollit una parada del mercat que fa cantonada. Es tracta d’una xarcuteria i és una de les parades del mercat que vaig escollir a la PAC1 menys actualitzades, ja que tenen força coses pel mig i tal i com està feta la distribució, una part de la parada queda força infrautilitzada (la part esquerra).
L’activitat en la que em centro és la de el recorregut que fa el client quan compra i la correspondencia del dependent.
  1. Arriba i es para a mirar la vitrina on s’hi troben embotits, formatges i altres. El dependent l’atèn i li va servint tot el que demana.
  2. El client observa els productes de l’illa que pot agafar directament.
  3. Finalment, el client paga a la caixa registradora i s’acaba la interacció.