Antropologia del disseny. Repte 1

Carret Auxiliar

RÅSKOG d’Ikea

 

Introducció i vinculació personal

Aquest carret m’ha acompanyat des del primer pis que vaig poder llogar jo sola, quan tenia uns 25 anys. Quan arriba aquest moment, família i amics et solen regalar objectes per poder moblar casa teva i poder-hi fer vida sense patir massa mancances. En aquest cas, dues amigues em van regalar aquest carret que ja sabien que m’agradava.

Es tracta del model RÅSKOG d’Ikea, que ha sigut replicat per altres dissenyadors i que inclou 3 lleixes i 4 rodetes.

Sempre he dibuixat i he fet manualitats, i m’agradava la idea de tenir-ho tot en aquest carret i poder anar amunt i avall, del sofà a la taula i de la taula al llit, amb totes les coses que pogués necessitar, ja que el fet que tingui rodes facilita la seva mobilitat.

Avui en dia, la meva vida ha canviat, i visc en un pis més gran que em permet tenir una habitació com a estudi, amb la qual cosa ja no haig d’anar d’una banda a l’altra de la casa. Ara la tinc sempre al costat del meu escriptori i hi guardo els materials que necessito tenir a mà. A més, tinc gats, i m’agrada que m’acompanyin mentre treballo. Per això, a la lleixa del mig hi ha una manta perquè s’hi puguin posar a dormir.

El que destaco d’aquest objecte és la seva versatilitat, tan aviat puc tenir-lo a l’estudi com em podria servir per guardar-hi verdures a la cuina o per posar-lo al bany.

Es tracta d’un model d’Ikea que actualment ha variat subtilment, però continua sent estèticament vigent.

Anàlisi cultural

El carret auxiliar sembla a primera vista un objecte modern, simple i contemporani, però m’ha sorprès indagar sobre els carrets auxiliars al llarg de la història. Al final, aquest objecte, com tots, reflecteix l’evolució de les necessitats humanes i les pràctiques culturals de diverses èpoques.

A l’antiguitat es feien servir carros pel transport de mercaderies i persones, i més endavant, a l’edat mitjana es van començar a fer servir als mercats, per poder moure el producte amb més facilitat. Més tard, durant el renaixement es feien servir carruatges (també pel transport de persones), i es decoraven amb tota mena d’ornaments. A més de ser un objecte molt útil per facilitar la mobilitat, se li atorgava una càrrega d’estatus social, ja que només era assequible per les classes benestants.

Compra a un supermercat d’Estats Units l’any 1957. (Imatge: https://tile.loc.gov/storage-services/service/pnp/ppmsca/51700/51714v.jpg)

Va ser durant la revolució industrial que van començar a aparèixer el carret auxiliar de mida petita tal com el de l’exemple del carret que he compartit. Es va començar a fer servir en entorns més variats, com hospitals, tallers, comerços i en l’àmbit domèstic.

Context Social i Cultural

El disseny del carret auxiliar pot semblar a simple vista un objecte massa bàsic per ser analitzat, però també reflecteix una complexitat que explica les necessitats i costums de la societat contemporània.

Avui en dia el trobem a cases, oficines, comerços, entorns mèdics, i una llarga llista i en trobem de tota mena. A algunes cases, per exemple, hi ha carrets que es fan servir per poder menjar davant del televisor. A les clíniques dentals, hi ha carrets per poder-hi posar les eines que el dentista puguis necessitar durant la visita, a les perruqueries n’hi ha per poder-hi posar tot el que van necessitant mentre treballen.

Sala d’operacions a un hospital de Bèlgica l’any 1918 amb dos carrets auxiliars. (Imatge: https://www.loc.gov/resource/anrc.06029/)

Així doncs, el carret és un objecte que ens facilita la mobilitat i la facilitat per emmagatzemar eines de treball, però si profunditzem, també podem entendre més coses sobre la nostra societat a través seu.

El carret auxiliar és un reflex de com ens relacionem entre nosaltres a la nostra cultura. D’aquesta manera, pot promoure la interacció social en el moment en què l’acostem a algú que visita casa nostra per tal de compartir un cafè. Per tant, un carret dissenyat per aquest propòsit reflecteix l’hospitalitat de la societat.

Arquitectònicament, cada dia les nostres cases són més limitades d’espais i sovint necessitem convertir una habitació o un menjador en un lloc de feina. Els carrets poden ajudar a fer més versàtils i polivalents els llocs on vivim, ja que podem portar els materials o eines d’una habitació a una altra amb gran facilitat.

Pràctica 1: Procés, mètodes i espai personal

Per a la pràctica he escollit una parada del mercat que fa cantonada. Es tracta d’una xarcuteria i és una de les parades del mercat que vaig escollir a la PAC1 menys actualitzades, ja que tenen força coses pel mig i tal i com està feta la distribució, una part de la parada queda força infrautilitzada (la part esquerra).
L’activitat en la que em centro és la de el recorregut que fa el client quan compra i la correspondencia del dependent.
  1. Arriba i es para a mirar la vitrina on s’hi troben embotits, formatges i altres. El dependent l’atèn i li va servint tot el que demana.
  2. El client observa els productes de l’illa que pot agafar directament.
  3. Finalment, el client paga a la caixa registradora i s’acaba la interacció.

PAC3 – Formalització del sistema

Debat 2 – Reflexió d’un projecte – The Guardian

The Guardian és un mitjà anglès amb més de 200 anys d’història, la qual cosa el converteix en tota una institució pel país. Es tracta d’un dels diaris més reconeixibles a nivell de disseny gràfic, després que el dissenyador Mark Porter, director d’art del mitjà emprengués el seu redisseny. A més del diari The Guardian, publica una revista setmanal que s’anomena The Guardian Weekley, la qual té un disseny editorial amb una retícula molt característica de columnes estretes, i caixes sòlides sobre les quals es titula. Es tracta d’una revista molt reconeguda al Regne Unit i arreu del món.

El disseny modern, seriós, característic i únic del The Guardian ha guanyat molts premis i és reconegut arreu del món, sobretot entre els dissenyadors editorials d’altres mitjans de premsa.

Quan es parteix d’un disseny editorial tan característic i que tothom reconeix ràpidament que compta amb una tipografia pròpia, per força el projecte de senyalística ho havia de tenir en compte. I així ha sigut: el projecte recorda als blocs de colors i a la retícula del The Guardian i The Guardian Weekley. Per tant, s’ha buscat traspassar a un espai totalment diferent, la identitat gràfica del mitjà a través de la retícula, la tipografia i els colors.

A més, el fet que hagin fet servir material de cartó (serigrafiat) fa que recordem el tacte del diari i la revista impresos, posant el valor el seu producte final (el diari i la revista impresos).

El disseny de la senyalística el va portar a terme Cartlidge Levene, que també ha dissenyat la senyalística d’altres museus i espais molt importants d’Anglaterra, com el Barbican Arts Center. Ha sabut traspassar la identitat del mitjà escrit a un espai gran d’una manera senzilla i clara, procurant conservar l’atmosfera del The Guardian en lloc de pretendre crear una senyalística innovadora però deslligada del seu origen.

El disseny de senyalística ha sigut guanyador de premis importants del món del disseny.

Eye Magazine. 2008. Signs for the digital age – in cardboard. [Disponible en línia] https://www.eyemagazine.com/blog/post/signs-for-the-digital-age-in-cardboard

D&AD Annual 2024. New Guardian News & Media Office. [Disponible en línia] https://www.dandad.org/awards/professional/2009/graphic-design/17400/new-guardian-news-media-office/

Levene [Cartlidge] . Web – portfoli personal. [Disponible en línia] https://cartlidgelevene.co.uk/work/guardian-news-and-media-kings-place-offices-wayfinding-signage

Llop [Rosa], Berga Carreres Q. [Quelic], Projecte III: Senyalística i digital signage [recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). Disponible a: https://disseny.recursos.uoc.edu/materials/projecte3/

Fase 1 – Definir la comunitat

Batec és una associació animalista de Cardedeu que es denominen com a Brigada Animalista pel Tracte Ètic de Cardedeu. Són una associació sense ànima de lucre que treballen de manera independent de les protectores municipals.

Jo tinc 3 gats adoptats de protectores i sempre estic pendent dels gats de carrer de la meva zona, per saber si els cal alguna visita veterinària. Això m’ha portat a connectar molt amb aquesta associació que ajuda a la millora dels drets dels animals del lloc on visc.

No tenen un espai comú de reunions, però actuen organitzant-se a través de xarxes i els xats (WhatsApp, Telegram) i es troben sobre el terreny (rescatant gats, a les visites veterinàries, amb les cases d’acollida…). Es tracta d’una comunitat molt activa, ja que sovint organitzen concerts, xerrades, fires o espectacles per poder recaptar fons, ja que no reben ajuda econòmica de l’administració. A més, involucren molt als ciutadans a través de les xarxes socials quan necessiten ajuda o cases d’acollida.

M’ha semblat molt interessant escollir aquesta comunitat per tractar-se d’una associació molt viva i activa, fruit de l’amor desinteressat dels seus voluntaris pels animals.

Espero poder estudiar la seva manera d’organitzar-se internament, com distribueixen les tasques i com es prenen les decisions. També trobo interessant analitzar els diferents nivells d’implicació dels voluntaris.

Voluntàries de l’asociació fent xerrades de conscienciació entre alumnes d’institut de Cardedeu.Fotografia: Batec
Voluntàries de l’asociació fent xerrades de conscienciació entre alumnes d’institut de Cardedeu.
Fotografia: Batec

A través: l’interior de la publicació

El resultat de l’interior de la revista és la continuïtat dels criteris que he seguit a la portada i als layouts fets anteriorment.

Com que he intentat que el resultat fos minimalista, he intentat generar un ritme amb els elements bàsics indispensables. Hi ha els estils i jerarquies de text que he pensat que eren les mínimes necessàries, però he procurat que no n’hi haguessin de més.

He volgut que la revista respirés temps i calma, ja que fa referència al món rural i a l’ecoturisme. Per aconseguir-ho, he intentat generar espais blancs, esponjar els textos i donar un pes important a les fotografies. Tot plegat, per aconseguir que la revista «respiri» i pugui transmetre la pau i tranquil·litat de la natura i els entorns rurals.

Com es pot veure, el reportatge principal hi ha un color de fons. Aquest, fa referència al color de la portada, ja que com que es tracta del reportatge destacat a la portada, aporta continuïtat i és element diferenciador amb la resta dels temes de la revista. Cada mes, el color de la portada canviarà i, per tant, també ho farà el fons del reportatge destacat del mes.