Carret Auxiliar
RÅSKOG d’Ikea
Introducció i vinculació personal
Aquest carret m’ha acompanyat des del primer pis que vaig poder llogar jo sola, quan tenia uns 25 anys. Quan arriba aquest moment, família i amics et solen regalar objectes per poder moblar casa teva i poder-hi fer vida sense patir massa mancances. En aquest cas, dues amigues em van regalar aquest carret que ja sabien que m’agradava.
Es tracta del model RÅSKOG d’Ikea, que ha sigut replicat per altres dissenyadors i que inclou 3 lleixes i 4 rodetes.
Sempre he dibuixat i he fet manualitats, i m’agradava la idea de tenir-ho tot en aquest carret i poder anar amunt i avall, del sofà a la taula i de la taula al llit, amb totes les coses que pogués necessitar, ja que el fet que tingui rodes facilita la seva mobilitat.
Avui en dia, la meva vida ha canviat, i visc en un pis més gran que em permet tenir una habitació com a estudi, amb la qual cosa ja no haig d’anar d’una banda a l’altra de la casa. Ara la tinc sempre al costat del meu escriptori i hi guardo els materials que necessito tenir a mà. A més, tinc gats, i m’agrada que m’acompanyin mentre treballo. Per això, a la lleixa del mig hi ha una manta perquè s’hi puguin posar a dormir.
El que destaco d’aquest objecte és la seva versatilitat, tan aviat puc tenir-lo a l’estudi com em podria servir per guardar-hi verdures a la cuina o per posar-lo al bany.
Es tracta d’un model d’Ikea que actualment ha variat subtilment, però continua sent estèticament vigent.
Anàlisi cultural
El carret auxiliar sembla a primera vista un objecte modern, simple i contemporani, però m’ha sorprès indagar sobre els carrets auxiliars al llarg de la història. Al final, aquest objecte, com tots, reflecteix l’evolució de les necessitats humanes i les pràctiques culturals de diverses èpoques.
A l’antiguitat es feien servir carros pel transport de mercaderies i persones, i més endavant, a l’edat mitjana es van començar a fer servir als mercats, per poder moure el producte amb més facilitat. Més tard, durant el renaixement es feien servir carruatges (també pel transport de persones), i es decoraven amb tota mena d’ornaments. A més de ser un objecte molt útil per facilitar la mobilitat, se li atorgava una càrrega d’estatus social, ja que només era assequible per les classes benestants.
Va ser durant la revolució industrial que van començar a aparèixer el carret auxiliar de mida petita tal com el de l’exemple del carret que he compartit. Es va començar a fer servir en entorns més variats, com hospitals, tallers, comerços i en l’àmbit domèstic.
Context Social i Cultural
El disseny del carret auxiliar pot semblar a simple vista un objecte massa bàsic per ser analitzat, però també reflecteix una complexitat que explica les necessitats i costums de la societat contemporània.
Avui en dia el trobem a cases, oficines, comerços, entorns mèdics, i una llarga llista i en trobem de tota mena. A algunes cases, per exemple, hi ha carrets que es fan servir per poder menjar davant del televisor. A les clíniques dentals, hi ha carrets per poder-hi posar les eines que el dentista puguis necessitar durant la visita, a les perruqueries n’hi ha per poder-hi posar tot el que van necessitant mentre treballen.
Així doncs, el carret és un objecte que ens facilita la mobilitat i la facilitat per emmagatzemar eines de treball, però si profunditzem, també podem entendre més coses sobre la nostra societat a través seu.
El carret auxiliar és un reflex de com ens relacionem entre nosaltres a la nostra cultura. D’aquesta manera, pot promoure la interacció social en el moment en què l’acostem a algú que visita casa nostra per tal de compartir un cafè. Per tant, un carret dissenyat per aquest propòsit reflecteix l’hospitalitat de la societat.
Arquitectònicament, cada dia les nostres cases són més limitades d’espais i sovint necessitem convertir una habitació o un menjador en un lloc de feina. Els carrets poden ajudar a fer més versàtils i polivalents els llocs on vivim, ja que podem portar els materials o eines d’una habitació a una altra amb gran facilitat.
The Guardian és un mitjà anglès amb més de 200 anys d’història, la qual cosa el converteix en tota una institució pel país. Es tracta d’un dels diaris més reconeixibles a nivell de disseny gràfic, després que el dissenyador Mark Porter, director d’art del mitjà emprengués el seu redisseny. A més del diari The Guardian, publica una revista setmanal que s’anomena The Guardian Weekley, la qual té un disseny editorial amb una retícula molt característica de columnes estretes, i caixes sòlides sobre les quals es titula. Es tracta d’una revista molt reconeguda al Regne Unit i arreu del món.
Batec és una associació animalista de Cardedeu que es denominen com a Brigada Animalista pel Tracte Ètic de Cardedeu. Són una associació sense ànima de lucre que treballen de manera independent de les protectores municipals.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.