Per a la pràctica he escollit una parada del mercat que fa cantonada. Es tracta d’una xarcuteria i és una de les parades del mercat que vaig escollir a la PAC1 menys actualitzades, ja que tenen força coses pel mig i tal i com està feta la distribució, una part de la parada queda força infrautilitzada (la part esquerra).
L’activitat en la que em centro és la de el recorregut que fa el client quan compra i la correspondencia del dependent.
Arriba i es para a mirar la vitrina on s’hi troben embotits, formatges i altres. El dependent l’atèn i li va servint tot el que demana.
El client observa els productes de l’illa que pot agafar directament.
Finalment, el client paga a la caixa registradora i s’acaba la interacció.
Em dic Andrea i sóc fotògrafa i dissenyadora gràfica amb mooolt per aprendre encara! En aquest espai personal espero poder compartir els projecte que vagi fent del Grau de Disseny i Creacions Digitals.
El resultat de l’interior de la revista és la continuïtat dels criteris que he seguit a la portada i als layouts fets anteriorment.
Com que he intentat que el resultat fos minimalista, he intentat generar un ritme amb els elements bàsics indispensables. Hi ha els estils i jerarquies de text que he pensat que eren les mínimes necessàries, però he procurat que no n’hi haguessin de més.
He volgut que la revista respirés temps i calma, ja que fa referència al món rural i a l’ecoturisme. Per aconseguir-ho, he intentat generar espais blancs, esponjar els textos i donar un pes important a les fotografies. Tot plegat, per aconseguir que la revista «respiri» i pugui transmetre la pau i tranquil·litat de la natura i els entorns rurals.
Com es pot veure, el reportatge principal hi ha un color de fons. Aquest, fa referència al color de la portada, ja que com que es tracta del reportatge destacat a la portada, aporta continuïtat i és element diferenciador amb la resta dels temes de la revista. Cada mes, el color de la portada canviarà i, per tant, també ho farà el fons del reportatge destacat del mes.
La revista «A través» vol ajudar al lector que busca descobrir noves realitats a través del turisme rural i sostenible. Ens ajuda a viatjar cap a altres maneres de viure a través dels protagonistes que viuen a l’entorn, dels seus oficis, dels seus projectes i els seus companys de viatge. La fotografia té un pes molt important a tota la revista, amb reportatges gràfics propis i cuidats.
Es tractarà d’una publicació de tiratge curt i feta amb materials sostenibles que es vol desmarcar de les revistes més comercials.
A la portada hi podem veure destacats els temes més rellevants de la revista i la fotografia de la portada sempre és part del reportatge gràfic de la secció «En profunditat». Gràficament, s’ha buscat una portada minimalista amb pocs elements que ens puguin desviar l’atenció.
Tipogràficament, he buscat constantment el contrast entre la tipografia amb serifes d’un pes alt, i la tipografia de pal sec d’un pes baix.
A la contraportada hi podem veure tots els temes que hi podem trobar en aquest número, amb una fotografia més secundària del reportatge principal, igual que a la portada. Així, es busca una unitat i continuïtat gràfica en cada edició de la revista. Per reforçar-ho, cada coberta serà d’un color Pantone diferent que també es farà servir a l’interior. Així, cada número serà únic, però mantindrà continuïtat amb la resta.
La impressió de la revista cuidarà tots els detalls i es farà sobre un paper òfset d’un gramatge molt alt amb textura.
Es tracta d’un dispensador de torns clàssic dels que estem tan habituats a veure en molts comerços. Aquest en concret, s’ubica dins de la carnisseria d’un supermercat Sorli.
El dispensador és de plàstic dur de color vermell i sobresurt de la paret de la columna que divideix el taulell de la carnisseria en dues parts. S’ubica, per tant, al punt mig del taulell.
La carnisseria està ubicada al fons del supermercat. Davant del dispensador hi ha força entrebancs (un pernil, ampolles de vi…) i es troba força elevat, per tant, no és accessible a tothom.
La il·luminació del supermercat és bona i l’objecte queda ben il·luminat i a més, com que és de color vermell, ressalta prou com per poder-lo veure ràpidament.
Dimensions
Les mides d’aquest objecte és d’una llargada de 25,5 cm i una alçada de 19 cm. L’amplada és de 6cm.
L’objecte se situa a una alçada de 127 cm des del terra i en relació amb una persona d’una alçada de 170 cm, queda molt accessible. Com es pot veure, per l’alçada i pels entrebancs que hi trobem davant, no és accessible a tothom.
Hi ha un detall secundari que no és de l’objecte en si, però la pantalla on veure el número està a la paret de darrere de la carnisseria i tampoc es veu fàcilment si l’usuari no té més alçada que el taulell.
Relació amb la interacció
Les persones interactuen amb aquest objecte fent servir els dits de la mà (polze i índex) per estirar el paperet. El paper és petit, de 5 cm d’amplada i cal empènyer amb poqueta força per tal d’aconseguir estripar-lo i quedar-nos amb el paperet que indica el nostre torn a la mà. Per tant, la interacció amb l’objecte en si, és a través del rotllo de paperets que conté a l’interior. Sense aquests paperets, l’objecte no tindria sentit. Aquest objecte guarda una proporcionalitat adient amb la mida de la mà i la tensió que cal fer en estirar és assumible a la força que podem fer amb els dos dits quan fem l’acció de pinçar.
En el cas d’aquesta fruiteria-verduleria vaig trobar molt interessant la barra transversal que hi ha a tot el llarg de la parada, i vaig pensar que, ja que hi és, se li podia donar ús i aprofitar-la. Per altra banda, penso que passa força sovint que quan plantegem els àpats que farem i la compra del menjar, solem necessitar plantes aromàtiques tipus alfàbrega, romaní… I quin millor lloc per trobar-ho que a la fruiteria-verduleria?
Així doncs, l’objecte que plantejo tal com podem veure al croquis ràpid que adjunto, és unes safates penjants que pugui oferir les aromàtiques que el client necessita. En fer-ho així, no treu lloc a les fruites i verdures, ja que és un espai desaprofitat i el client pot veure quina li fa més el pes, com passa amb la resta del producte que té a la vista.
Aquestes safates haurien de tenir un sistema per poder-ho penjar a la barra però que quedi prou fix, perquè no penduli cada vegada que algú el toca.
El croquis que he desenvolupat és molt ràpid i imprecís, però ajudar a explicar la idea i a imaginar-me com podria funcionar aquest objecte.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.